LA VENTA DE LOS GATOS (Arr. de Sergi Pastor)

Es va escriure amb la intenció d'instaurar l'òpera espanyola. El 1900, José Serrano acabava de conéixer el seu primer èxit gràcies a l'entremés "El Motete". Animats per l'èxit de l'obra, els germans Álvarez Quintero proposen al mestre Serrano que cree la partiturade l'òpera "La venta de los gatos", sobre llibret dels mateixos Álvarez Quintero, inspirat en una narració de Gustavo Adolfo Bécquer. L'any següent ja havia escrit l'obra, però no es va estrenar fins al 1943, al Teatre Principal de València, dos anys després de la mort del músic. El motiu esgrimit per a justificar esta tardança va ser la falta d'instrumentació, cosa que el va convertir en objecte de burla i en va fomentar la fama de gandul, que el perseguiria per a tota la vida. Segons assenyala tota la premsa dels anys 40, Enrique Estela va completar esta orquestració i va ser l'encarregat de dirigir l'estrena.

L'argument de l'obra segueix fidelment la narració homònima de Bécquer. La primera part està dominada per l'alegria, la festa i l'amor compartit: Lorenzo estima Amparo, jove que, des de menuda, viu a la "Venta de los gatos", de Sevilla, rescatada de l'orfenat per l'amo de la posada, pare de Lorenzo. La segona és fosca, sinistra, traspassada pel dolor i per la mort. Amparo ha estat recuperada per son pare, un noble que es va veure obligat a eixir d'Espanya per raons polítiques. La xica enyora la vida d'abans i, com no pot tornar-hi, mor. Quan porten el seu cos al cementiri que s'ha erigit prop de la posada, Lorenzo ho descobreix i es torna boig.

La narració no està basada en un fet real, encara que sí que inclou elements històrics, ja que l'establiment anomenat "La venta de los gatos" i el cementiri de Sant Ferran van existir de veritat.