Va nàixer a València el 19 de gener de 1832, al si d'una família dedicada a la música, son pare va ser un acreditat violinista i sa mare també va ser una destacada pianista.

Son pare va intentar impedir que el seu fill es dedicara a la música, de manera que va rebre les seues primeres classes de sa mare i, posteriorment, va ser deixeble de Pascual Pérez Gascó.

Entre 1871 i 1879 es va establir a Madrid, on va conéixer Bretón i Barbieri i va compondre la Misa de Requiem para los funerales de Doña Mercedes de Orleans y Borbón, reina d'Espanya, la qual cosa dóna bona mostra del prestigi i reconeixement que tenia entre els seus contemporanis.

La música de Giner s'inspira generalment en els cants populars del folklore valencià. Podem destacar les seues òperes: El soñador, Sagunto, El fantasma. Els poemes simfònics: Una nit d'albaes, El Festín de Baltasar i Es xopà hasta la moma. Sarsueles com ara Foc en l'era, Los mendigos. Obres religioses com ara Goigs a la Verge dels Desamparats, Misa en re a cuatro voces y orquesta, composta als díhuit anys.

Va participar en la creació del Conservatori de Música de València, primer com a professor de composició i poc després com a director. Va col·laborar en la creació de la Banda Municipal de València, en la qual va fer des de tasques administratives i estatutàries fins a la composició del pasdoble L'entrà de la Murta, estrenat per la banda en el seu primer concert. Va crear l'Orfeó El Micalet.

Salvador Giner és considerat per la seua condició el gran patriarca de la música valenciana de finals del segle XIX.

El 3 de novembre de 1911 va morir en la seua benvolguda València natal.