Ida Gotkovsky és de nacionalitat francesa i va nàixer i créixer en el si d’una família de músics. En el Conservatori Nacional Superior de Música de París va obtindre nombrosos primers premis. Ida Gotkovsky és coneguda per un gran nombre de composicions, entre les quals es troben obres de música de cambra i simfònica, així com obres instrumentals, vocals i fins i tot líriques. Les característiques personals i l’originalitat formal de les seues composicions li van valdre nombrosos i importants premis de composició, entre ells el premi Lily Boulanger, el premi Blumenthal, el primer premi del Référendum Pasdeloup, el premi internacional de Divonne-les-Bains, la Medalla de la Ciutat de París, el Gran Premi de Música de la Ciutat de París, dos premis concedits per l’Institut de France, el Golden Rose Award (Estats Units), etc. 

La seua fama no va tardar a traspassar les fronteres franceses, i Ida Gotkovsky va passar a ser una figura molt sollicitada per a formar part, com a membre o presidenta, de nombrosos jurats internacionals. Les seues obres s’interpreten tant a Europa com als Estats Units, la Comunitat d’Estats Independents, el Japó, Àsia i Austràlia. Va ser professora de teoria de la música en el Conservatori Nacional Superior de Música de França.

Totes les seues composicions van ser escrites per encàrrec del govern francés o d’organitzacions estrangeres.

Des de les albors de la humanitat, el foc ha sigut objecte d’una veneració especial. Abunden les llegendes sobre el seu origen, i cada una d’elles li conferix un caràcter sagrat; llegendes que fan del foc un vincle entre la criatura i el seu Creador.

Així, la tradició cèltica ens oferix un mite pròxim al de Zoroastre: durant les cerimònies que anunciaven l’arribada del nou any, els homes encenien dos focs. El primer, que havia sigut custodiat i venerat durant tot l’any, arribava a la seua fi, mentre que el segon, seguint un procés ancestral i màgic compost pels dos elements, celeste i terrestre, donava origen al foc nou.

Quan els dos brasers resplendents cremaven amb tota la seua esplendor, tot el poble, homes, ramats i bestiar, desfilava entre els dos focs en una llarga processó: els dos moviments del poema. Tots s’alegraven per haver dominat este do diví.

Esta visió va inspirar la compositora. Poème du Feu és una obra original per a gran banda de música i consta de dos moviments.

El primer moviment —Maestroso— és un foc de proporcions gegantesques, la font de la vida que ens fa reviure els primers moments de la creació.

El segon moviment —Prestissimo—, situat en el cor dels assoliments humans, és una força de revelació, una força impetuosa que eleva l’home a la categoria de demiürg i que culmina en l’apoteosi del foc, complint així el desig de Prometeu.

L’àmbit d’acció d’Ida Gotkovsky transcendix les fronteres del seu país per a projectar-se més enllà, i és això el que explica tan bé la seua declaració de principis:

“Crear una obra universal i assumir la unitat de l’expressió musical a través del temps mitjançant un llenguatge modern i unes estructures rigoroses”.