És docent, compositor i director. Encara que escriu habitualment per a diferents formacions orquestrals i música per a la imatge, el seu principal treball compositiu se centra en la música simfònica per a banda. Compagina la composició amb la docència i la direcció, i és director titular de la Unió Musical d’Albaida “L’Aranya” (Espanya).

La seua música per a banda està registrada en multitud de CD per importants formacions d’Holanda, França, Espanya i Portugal principalment, distribuïts majoritàriament per l’editorial holandesa Molenaar Edition per a la qual ha treballat publicant molts dels seus treballs i amb qui va editar el seu primer disc monogràfic amb el títol Flash, the wind music of Carlos Pellicer. Les seues obres han sigut interpretades per importants formacions en festivals o concursos d’interpretació internacionals com el Conservatori Nacional de Lisboa, Jeju International Wind Ensemble Festival de Corea del Sud, World Music Contest Kerkrade, Federazione dei Corpi Bandística di Trento, CIBM València o Musikfest Baden Württemberg, entre altres.

Ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals de composició. Els més destacats: el segon premi i menció d’honor de la 27a edició del prestigiós Concurs Internacional de Composició Original per a Banda de Corciano (Itàlia) en 2009, el primer premi del mateix concurs en la 29a edició de 2013 i el premi Euterpe de la música atorgat en 2014 per la FSMCV.

Sol ser requerit com a assessor musical en gravacions, per a oferir diferents conferències i xarrades sobre instrumentació o participar com a jurat en diversos concursos nacionals i internacionals. Hi destaca la seua participació com a membre del jurat del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València 2018, el Concurs Internacional de Composició Corciano (Itàlia) i el Concurs Internacional de Composició de Jeju (Corea del Sud) en les seues diverses edicions.

És habitual el seu treball en diferents països, amb bandes professionals o amateurs. El seu treball en l’àmbit de la composició per a instruments de vent metall i percussió li ha portat a rebre encàrrecs i estrenar les seues obres en més de vint països de tot el món, en concursos com el World Music Contest de Kerkrade o el 25 Congrés Federal de la Música 2026 a Suïssa. Ha collaborat amb la seua música per a formacions i músics internacionals de renom com la Seoul Wind Orchestra, SBO Krezlingen, Belgian Brass, Steven Mead, Pacho Flores, Spanish Brass, Ximo Vicedo, Ricardo Carvalhoso, Raúl Junquera, David Rejano, Toni Scholl, Georg Pranger o Josep Burguera. 

Entre el seu ampli repertori per a orquestra de vent, hi destaquen principalment les seues dos simfonies per a gran plantilla orquestral, encàrrecs del Certamen Internacional de Música d’Altea i la Symphonisches Blasorchester Kreuzlingen (Suïssa).

Actualment la seua tasca principal se centra en la docència, la composició i la direcció.

La Sinfonietta of Light és una adaptació de la segona simfonia per a orquestra de vent composta per Carlos Pellicer Symphonia Luminosa en 2025. La iniciativa naix del comité organitzador del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València per a l’edició del concurs en 2027 com a obra d’obligada interpretació de la Secció primera. Una adaptació més reduïda quant a duració i instrumentació, però igualment un treball minuciós, tremendament expressiu i poderós al mateix temps. La principal diferència quant a la versió original està en el nombre de moviments, que passa de quatre a tres i transforma este treball en una «xicoteta simfonia”, de menor duració (al voltant de 21-22 minuts).

Encara que no és música programàtica ni descriptiva, és només això: música, el concepte de la llum, en les seues múltiples concepcions és l’eix conductor també d’este treball. La velocitat de la llum, la seua capacitat de reflexió de manera infinita, la seua dualitat amb l’ombra (o les nostres ombres), i sobretot la seua incessant condició LLUMINOSA, són les idees bàsiques que servixen per a construir tota la música. La llum, com la música, té la capacitat de demostrar la condició de canvi constant i sobretot fugaç, la bellesa més immensa, i el poder heroic i grandiós sobre l’ombra, sobre la foscor.

2025 és l’any que el que es commemorava el 50 aniversari de la mort del compositor, director i pianista soviètic Dmitri Xostakóvitx, un dels músics més importants del segle XX. La seua aportació com a compositor va ser tan immensa i influent, que va arribar també fins a les orquestres de vent, les quals no han pogut deixar d’interpretar alguns dels seus treballs més importants, entre ells la famosa Obertura Festiva Op. 96.

En la Symphonia Luminosa, i per extensió en esta Sinfonietta of Light, es ret homenatge a este gran compositor i potser, a una de les seues composicions més interpretades. Descobrir els elements de connexió entre esta composició i l’Obertura Festiva, i que servixen alhora d’elements temàtics, és sens dubte el repte més interessant que porta els músics a descobrir moments de molta efervescència musical actual, moments de màxima expressivitat, i per descomptat, altres d’enorme grandiositat orquestral.

I. REFRACTION AND DANSE

(Lights of our time)

Dels moviments número u i número dos de la Symphonia Luminosa (Prism i Dance of Lights), naix esta adaptació en un moviment només, on es fusionen les dos idees temàtiques inicials: la sorprenent propietat de reflexió de llum i el comportament impredictible i fugaç d’esta. 

II. GLOOM

(Knowing our shadow)

Reconéixer les nostres ombres és difícil. Trobar les nostres llums, necessari. Este moviment s’endinsa en eixe terreny incert, i a vegades íntim, on la música no descriu, sinó revela. 

III. CLARITY

(Eternal light)

Després d’haver transitat ombres i reflexos, Clarity irromp com una proclamació ferma i contundent del poder de la llum per damunt de la resta. L’energia tímbrica i lluminosa s’eleva cap a un final impactant, trepidant i grandiós.