El compositor i director d’orquestra Francisco Coll ha trobat reconeixement i suport entre les principals orquestres i agrupacions del món, entre elles l’Orchestre Philharmonique du Luxembourg, la LA Philharmonic, la City of Birmingham Symphony Orchestra, la Lucerne Symphony Orchestra i el Ensemble Modern. La seua música s’ha interpretat en festivals que abasten des de Aldeburgh, Aix i Aspen fins als BBC Proms, Verbier i Tanglewood, així com en la Phillips Collection. Les seues obres són interpretades per destacats instrumentistes, entre ells Kirill Gerstein, Javier Perianes, Pekka Kuusisto, Sol Gabetta, Augustin Hadelich, Patricia Kopatchinskaja, Sean Shibe i el Quartet Casals.

Nascut a València en 1985, Coll va estudiar en els conservatoris de València i Madrid abans de traslladar-se a Londres, on va estudiar en privat amb Thomas Adès (és, fins a la data, el seu únic alumne) i amb Richard Baker en la Guildhall School of Music and Drama.

Hidd’n Blue, obra d’obertura de concert de Coll, va ser estrenada en 2012 per la London Symphony Orchestra i posteriorment incorporada al repertori de la SWR Sinfonieorchester, la Münchner Philharmoniker i la Cincinnati Symphony.

Va dirigir l’estrena d’Enemigo del pueblo, una òpera de duració completa basada en l’obra d’Ibsen, al novembre de 2025 al Palau de les Arts, seguida de noves representacions al Teatro Real al febrer de 2026. En The New Yorker, Alex Ross va descriure Coll com “una nova força creativa de rellevància en el món de l’òpera”. El debut a Madrid es va completar amb una exposició de les seues pintures i un cicle dedicat a la seua música de cambra; així mateix, en 2026 va ser un dels compositors convidats de la Phillips Collection. L’òpera de cambra de Coll de 2014, Café Kafka, amb text de Meredith Oakes, va ser estrenada amb gran èxit per Aldeburgh Music, Opera North i la Royal Opera, Covent Garden i, posteriorment, s’ha representat al Palau de les Arts de València.

En 2016, Coll va debutar als BBC Proms amb Four Iberian Miniatures, per a violí i orquestra de cambra, dirigida per Thomas Adès. Eixe mateix any, Mural va ser estrenada per l’Orchestre Philharmonique du Luxembourg sota la direcció de Gustavo Gimeno, que s’ha convertit en un dels principals valedors de Coll. Turia, un concert per a guitarra i set intèrprets, va ser estrenat en 2017 per Jacob Kellerman i Norrbotten NEO, sota la direcció de Christian Karlsen; una versió per a guitarra i orquestra de cambra es va estrenar en 2021 en l’Uppsala International Guitar Festival.

En 2018-2019, Coll va ser compositor resident de Camerata Bern, un lloc que va culminar amb l’estrena del doble concert Les Plaisirs Illuminés, amb Patricia Kopatchinskaja i Sol Gabetta com a solistes i el mateix compositor com a director. Un concert per a violí per a Kopatchinskaja, encarregat per l’Orchestre Philharmonique du Luxembourg, la London Symphony Orchestra, la Seattle Symphony, la NTR ZaterdagMatinee i la Bamberger Symphoniker, es va estrenar al febrer de 2020. El seu Concert per a violoncel es va estrenar amb Sol Gabetta en 2022 en la Philharmonie de Paris, sota la direcció del propi compositor, i va tindre la seua estrena al Regne Unit en els BBC Proms de 2024, amb la BBC Symphony Orchestra sota la direcció de Tianyi Lu. Una versió revisada del concert per a trombó Tàpies s’estrenarà en 2026 amb Ian Bousfield i la Stavanger Symphony.

En 2019 es va convertir en el primer compositor a rebre un International Classical Music Award (ICMA). En 2022 va rebre altres dos: el premi a l’Orquestra i el premi de Música Contemporània pel disc dedicat a la seua obra orquestral. Eixe mateix any, Coll va dirigir la seua pròpia música en la cerimònia de lliurament dels ICMA. Plaisirs Illuminés, publicat per Alpha en 2021, inclou el seu doble concert per a Kopatchinskaja i Gabetta, amb Coll al capdavant de Camerata Bern; en 2022 va rebre el premi al concert dels BBC Music Magazine Awards. Un disc dedicat a la seua obra orquestral, amb Gustavo Gimeno com a director, va ser publicat per Pentatone en 2021.

Entre 2018 i 2020, Coll va ser compositor resident de l’Orquestra de València. El seu Concert per a violoncel per a Sol Gabetta es va estrenar amb la Orchestre Philharmonique de Radio France al novembre de 2022, sota la direcció del mateix compositor. En 2024, la London Philharmonic Orchestra i Gustavo Gimeno van estrenar Ciudad sin sueño, una nova obra per a piano i orquestra escrita per a Javier Perianes, que va tindre la seua estrena a Amèrica del Nord amb la Toronto Symphony Orchestra i s’interpretarà amb l’Orquestra Nacional d’Espanya en 2027.

Entre 2022 i 2025, Coll va ser soci artístic de l’Orquestra Simfònica del Principat d’Astúries, tant com a compositor com a director; en 2025 van estrenar Lilith, que va tindre la seua estrena al Canadà amb la Toronto Symphony Orchestra i Gustavo Gimeno en 2026. Kirill Gerstein va estrenar en 2026 un concert per a piano que va rebre un excellent acolliment, amb Simon Rattle i la Bavarian Radio Symphony Orchestra; posteriorment, l’obra va ser interpretada per la Melbourne Symphony i l’Orquestra Simfònica de Castella i Lleó, i serà interpretada per l’Orquestra Simfònica de l’Estat de Sao Paulo i la Boston Symphony.

Francisco Coll està representat internacionalment com a director per Askonas Holt.

El títol procedix directament del cèlebre conte de Jorge Luis Borges, encara que l’obra no pretén narrar-lo ni seguir el seu argument. M’interessa realment l’atmosfera d’idees que el travessa: la circularitat, la memòria, la identitat i la relació entre qui crea i allò que és creat.

En el conte, un home somia i construïx progressivament un altre ésser fins a donar-li vida, per a descobrir que ell mateix és el somni d’un altre. Eixa estructura d’espills, en la qual creador i criatura acaben confonent els seus papers, conté per a mi una cosa profundament musical. Compondre consistix també a construir una realitat que comença a adquirir una vida pròpia. Un creu estar controlant el material, però arriba un punt en el qual ja no sap exactament qui conduïx a qui.

Esta idea de circularitat és present en la pròpia construcció de l’obra. El material musical avança i, al mateix temps, torna constantment sobre si mateix, encara que mai exactament de la mateixa manera. El tema principal naix d’una xicoteta cèllula de tres notes que reapareix transformada al llarg de la peça, com un record que torna una vegada i una altra sense arribar mai a fixar-se completament. Alguns passatges es construïxen a partir d’una espècie de cànon infinit. El cànon no funciona només com a contrapunt, sinó com una manera de fer que el temps musical torne sobre si mateix en espiral: les veus es perseguixen i se superposen, fent que el material torne mentres continua avançant.

Però hi ha també una dimensió més personal darrere de l’obra: els meus primers passos en la música van ser dins d’una banda, en l’Agrupació Musical L’Amistat de Quart de Poblet, i estan lligats al so tan peculiar d’estes agrupacions musicals. Després de tants anys escrivint obres orquestrals i òperes, vaig sentir que havia arribat el moment d’escriure una obra per a banda simfònica.

En Las ruinas circulares he intentat convertir algunes d’eixes experiències en música. La banda no apareix ací com una orquestra sense violins i violes, sinó com un organisme amb una identitat pròpia: físic, espacial, collectiu i extraordinàriament ric en possibilitats tímbriques. L’obra comença i acaba amb una fanfàrria, mentre que al llarg d’ella sorgixen també corals solemnes, càntics i danses construïdes sobre ritmes repetitius, d’arrel quasi ancestral, que en la seua combinació adquirixen també una energia pròxima a unes certes músiques urbanes contemporànies. M’interessava explorar eixes diferents masses sonores i fer que distintes perspectives pogueren coexistir dins d’un mateix espai acústic.

Escriure esta obra m’ha ajudat a desbloquejar molts records. Hi ha coses que creiem haver oblidat i que, no obstant això, continuen treballant silenciosament dins de nosaltres. He tingut la sensació que algunes d’aquelles idees que vaig tindre de xiquet han reaparegut, molts anys després, en esta obra.

Francisco Coll, Lucerna, setembre de 2026.