Realitza els seus estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Joaquín Rodrigo, de València (Espanya). És titulat superior en les especialitats de Trombó, Harmonia, Contrapunt i Fuga, Teoria de la Música, Direcció de Cors i Orquestra, Pedagogia Musical, Composició i Instrumentació i Musicologia.

Com a compositor ha obtingut diferents premis i distincions internacionals: 1r premi del Concurs de composició per a banda en Kerkrade (Holanda) 1995; 1r premi del Concurs de composició international Trumpet Guild (EUA) 1999; 1r premi del Concurs de composició ciutat d’Algemesí (Espanya) 2000; 1r premi del XXI Concurs de composició d’obres originals per a banda simfònica, primera categoria de Corciano (Itàlia) 2000; 1r premi del Concurs internacional de composició Arturo Duo Vital a Castro Urdiales (Espanya) 2002; 1r premi del VIll Concurs de composició per a Banda Rafael Rodríguez Albert d’Alacant (Espanya) 2001; Menció d’honor del 1r Premi internacional de composició per a banda ciutat de Muro (Espanya) 2007; Premi Euterpe de la Federació Valenciana de Societats Musicals a la composició simfònica, 2007; Premi del VI Concurs internacional de composició Romualdo Marenco de la ciutat de Novi Ligure, Alessandria (Itàlia) 2008; 2n premi Frederick Fennell del II Tòquio Kosei Wind Orchestra Composition Competition, Tòquio (Japó) 2009; 3r premi i premi del públic del Concurs de composició de música contemporània per a banda de Harelbeke (Bèlgica).

Ha compost música per a piano, guitarra, cor, música de cambra, orquestra, banda simfònica, concerts per a solistes, etc. Les seues composicions han estat interpretades en diversos continents i, a més, gran part de les seues obres han estat gravades per importants solistes i grups instrumentals. En la seua producció es poden distingir diferents tendències, des de la purament tonal fins a l’atonal passant per la modal, que és el llenguatge compositiu més utilitzat.

És membre de la Societat General d’Autors d’Espanya. Ha estat membre del jurat de diversos concursos nacionals i internacionals de composició i d’interpretació. Com a director ha estat al capdavant de diverses orquestres de vent i grups instrumentals a Espanya, França, Itàlia i Holanda.

És membre del cos de professors de Música i Arts Escèniques i en l’actualitat exercix com a professor de Contrapunt i Fuga en el Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València, Espanya.

OBRA OBLIGADA:  «Ressorgir»

Un acrònim d’un fenomen meteorològic es convertix en nom propi d’una tragèdia: LA DANA.

RESSORGIR, des de la música i a manera de simfonia programàtica expressionista, pretén narrar esdeveniments viscuts que s’iniciaren un 29 d’octubre de 2024 i que continuen i continuaran units de per vida a molts valencians.
El motiu melòdic que serà el fil conductor de tota la simfonia està basat en la sonoritat generada en assignar un so, de manera quasi aleatòria, a cadascuna de les lletres de la paraula FANG.

I – … amb germanor i solidaritat descriu el moment de la tragèdia i com s’inicia la reconstrucció dels danys soferts des d’eixe mateix instant amb l’ajuda de tots els voluntaris.

L’estructura d’este primer moviment és de forma sonata sense desenvolupament, ja que cada tema es va desplegant de manera continuada. Per a generar la introducció, en la qual s’escenifica la tragèdia climatològica, i el primer tema, en el qual s’homenatja els voluntaris que arribaven a l’Horta Sud creuant la Passarel·la de la Solidaritat (Marxa dels Voluntaris), s’utilitza el quart mode de transposició limitada d’Olivier Messiaen. S’hi poden escoltar certes referències a motius temàtics representatius d’alguns pobles afectats i, sobretot, el material principal generat per la paraula FANG.
Per a generar el segon tema s’utilitza una metamorfosi de material folklòric valencià amb un mode octòfon, amb el qual es pretén retre homenatge als voluntaris que ajudaren la resta de zones afectades.

II – Laments (In memoriam) narra el record de tots els difunts i la impotència que es visqué en veure’ls desaparéixer. És un moment d’introspecció, de respecte, d’emoció…

El segon moviment està estructurat, a partir del lied ternari, en la superposició de formes ternàries a manera d’estructures matrioixca. La primera gran secció, a partir del mode locri, genera una àmplia polifonia sobre la qual apareixen solistes a manera de laments. La segona secció, de caràcter purament contrapuntístic, es dividix en tres subseccions en què s’alternen parts solistes amb grans tutti, en què predomina la imitació canònica. S’utilitza un nou mode octòfon tamisat, tant melòdicament com harmònicament, segons les teories compositives d’E. Costère. La tercera secció reprén de nou el material de la primera amb noves variacions i de forma retrògrada.

III – Com el fènix és el ressorgir del poble valencià, amb la reconstrucció del que és material i fent front a totes les adversitats sense oblidar els que ja no estan amb nosaltres.
Es pretén reflectir les diferents accions a què cada afectat ha hagut d’enfrontar-se i anar resolent amb ajuda i, a voltes també, a soles.
Este tercer moviment està concebut a manera de rondó-collage amb la utilització, de nou, del quart mode de transposició limitada d’O. Messiaen. Tot el material temàtic es concep a partir del motiu principal de l’obra (FANG). S’utilitza diferent material temàtic curt que va variant i desenvolupant-se i que desemboca en una gran fuga. L’obra finalitza amb una àmplia i grandiosa secció conclusiva.

VEURE INFORME D’OBRES OBLIGADES