Julio Domingo (Caudete de las Fuentes, 1990) va començar a escriure música sota la tutela de Miguel Ángel Mateu i Ferrer Ferran. Va compaginar els estudis de composició a Castelló amb la feina de productor a Nuestras Bandas de Música i col·laboracions amb bandes, orquestres, big bands i grups de cambra.

Com a compositor compta amb un catàleg de més de 60 obres per a diferents formacions i estils, sent algunes d’elles premiades en concursos, com la fantasia Dríades del bosque (Italia 2013) i el poema simfònic Leviathan (Premi Ateneu Musical de Cullera 2022). El 2020 escriu Versos al Alba, com a obra obligada al Certamen Provincial de València, i el 2023 guanya el III Concurs de Pasdobles Villa de Ayora. Com arranjador ha preparat música per a orquestres com PhilZuid i la Real Banda de la Marina Holandesa, i artistes com la soprano australiana Mirusia Louwerse.

En el camp de la direcció ha estudiat amb Jan Cober i Ivan Meylemans al Maastrich Conservatorium (Països Baixos), on funda la banda Maastrich Winds. El 2019 guanya la Batuta d’Or al concurs de direcció d’Osnabrück (Alemanya) i el 2020 es convidat per la MISA Youth Symphony Orchestra de Georgia.

Actualment, estudia direcció d’òpera amb Enrico Delamboye i és director de les bandes de Beek en Donk i Ohé en Laak, la fanfàrria De Lauwerkrans Mopertingen i la Jack Million Orchestra, activitats que combina amb la de compositor i arranjador.

OBRA OBLIGADA: «CERULEAN OVERTURE»

El ceruli és una paleta de blaus. Un blau present al color del mar i els llacs, en minerals, banderes, quadres i als cels lluminosos i clars. Un coler ple d’intensitat, vida i energia.

Blau és també l’uniforme de la Harmonie Wilhelmina Wolder Maastricht, “De Blouw vaan Walder”, una de les bandes més antigues de la ciutat de Maastricht (Països Baixos) que el 2018 celebra cent deu anys d’història i on, des de fa un temps, tinc el plaer de tocar el trombó sota la direcció de Ghislain Bellefroid. Una família amb la qual he aprés tant a créixer com a músic i on he pogut aprendre a fer grans amics. A tots ells, amb tota la meua gratitud, va dedicada aquesta partitura.

Cerulean Overture segueix els principis formals de les obertures clàssiques. Una ràpida i frenètica introducció dona pas a una successió quasi impossible de melodies, alternant-se moments rítmics i jocosos amb altres més lírics, solemnes i expressius. La partitura amb un majestuós clímax, plena d’energia.