 |
| Saül Gómez Soler |
ANDRÒMEDASempre he sentit un cert interés per l'astrologia, per l'estudi de les seues constel·lacions així com de l'origen dels seus noms. En la busca d'estos orígens em va captivar el mite d'Andròmeda i Perseu, un mite que ens narra una història d'amor i que ve a justificar la ubicació de la constel·lació d'Andròmeda en el cel. L'obra no tracta de musicalizar la història, més bé la pren com a punt de partida per a construir el discurs musical. En ella el nostre personatge mitològic és ofrenat pels seus pares als déus ja que Posidó els havia castigat amb un gran diluvi sobre Filistría, regne dels seus pares, i amb l'enviament del monstre marí Cetus. Perseu acabava de tallar el cap de la medusa Gorgona i tornava muntat sobre els lloms de Pegàs. Veient que la bella Andròmeda estava encadenada a unes roques i que un terrible monstre marí s'acostava inexorable cap a ella es va llançar en picat i tancant els ulls va extraure el cap de la Gorgona mostrant-se-la al monstre, el qual va quedar petrificat a l'instant afonant-se sense remei en les clares aigües del Mediterrani. Al desencadenar-la ella va caure en els seus braços i quan es van mirar als ulls es van enamorar immediatament. La Reina Cassiopea havia promés que qui salvara la seua filla Andròmeda de la medusa Gorgona es casaria amb ella però encara així incomplix la seua paraula i intenta matar Perseu. Este aconseguix véncer-la i torna a Grècia junt a Andròmeda per a casar-se amb ella. El Déu Zeus va col·locar en el cel a la reina Cassiopea assentada en el seu tron de tal forma que en algunes estacions de l'any es posara boca per avall com a castic. . |
