Notes al programa

SECCIÓ TERCERA

Impulse Engine

Carolyn Bremer

Impulse Engine es basa en motius simples, pulsacions repetitives que suggereixen un moviment mecanitzat, semblants a una fanfàrria, que es llancen sobre l’ensemble. Aquesta peça, de gran energia, s'inspira en una altra de les composicions de Bremer, Throw Caution to the Wind (per a metalls i percussió), que va ser encarregada per al Monarch Brass Ensemble per l'Oklahoma Summer Wind Festival.

Carolyn Bremer (1957-2018) va ser una compositora i professora nord-americana. Bremer va estudiar a l'Eastman School of Music and CalArts; i va rebre el Ph.D. en composició de la University of California Santa Barbara. Va ser catedràtica de composició en la University of Oklahoma (1991-2000), on va ocupar la Càtedra Presidencial Sandra i Brian O'Brien. En 2018 va ser presidenta del Bob Cole Conservatory of Music at the California State University, en Long Beach.
Va ser coneguda com una compositora "impulsada pels follets de la hipocresia postmodernista". El seu catàleg conté obres ba- sades en el simbolisme feminista (Athene), el beisbol (Early Light) i la teoria postmoderna (Adventures in Hyperreality).
Les seues obres han sigut interpretades en el Carnegie Hall; a Alemanya, Noruega i Suècia. Li van encarregar la Symphony for Wind Band, estrenada per Ray Cramer en la Indiana University, i Returns of the Day, estrenada per Thomas Dvorak en la University of Wisconsin-Milwaukee. Bremer va ser compositora convidada en la Technology Initiative Conference en el Collin County College, en Dallas, la Women Band Directors International Conference en Sant Diego, i compositora resident en la Mansfield University

El Baile de Luis Alonso. Intermedi de la sarsuela

Gerónimo Giménez (Arr.: José Luis Represas)

La sarsuela El Baile de Luis Alonso narra les aventures de Luis Alonso, professor de ball de raça gitana, i de la seua muller Mª Jesús. L'acció se situa a la ciutat de Cadis, cap a 1850. L'autor aprofita la temàtica de l'obra per a recórrer a temes de caràcter popular hispànic.
L'intermedi utilitza música nova, no emprada en cap dels altres números de l'obra. Consta de tres seccions que recorren a música que va ser popular en l'època en què es desenvolupa l'acció de la sarsuela.

Gerónimo Giménez Bellido (1854-1923) va nàixer a Sevilla i va es- tudiar música a Cadis, ampliant els seus estudis en el Conservatori de París. Al seu retorn, es va establir a Madrid on va ser nomenat director de l'orquestra del Teatro Apolo i, poc després, del Teatro de la Zarzuela. La seua primera sarsuela d'èxit va ser Trafalgar, estrenada a Barcelona (1890). Després li van seguir moltes altres de les quals podríem destacar les famoses obres bessones, El Baile de Luis Alonso (1896) i La Boda de Luis Alonso (1897), les pàgines simfòniques de les quals recorden la seua habilitat en aquest camp, superior a l'habitual en compositors del gènere líric espanyol, i una miqueta influïdes per la música italiana. Els últims anys de la seua carrera van ser tristos i el compositor va viure en la pobresa, malgrat alguns èxits ocasionals.

SECCIÓN SEGUNDA

With Heart and Voice

David R. Gillingham

With Heart & Voice va ser un encàrrec de l’Apple Valley High School Bands per a commemorar el seu 25 aniversari.
Temàticament, l'obra es basa en l'Alma Mater de l'Apple Valley High School, un antic himne espanyol: "Veniu, cristians, uniu-vos a cantar", que en el primer vers diu: "Que tots, amb cor i veu, s'alegren davant el seu tron". D'ací el títol de l'obra: With Heart and Voice: la "veu", en aquest cas, és la música, i el "cor" és l'emoció que la música transmet en la celebració.
L'obra comença amb un sentiment de reticència i temor, escoltant-se xicotets fragments de l'Alma Mater s'escolten en els moments inicials de la peça i guanyant impuls, textura i volum, culminant en una afirmació dramàtica de les primeres quatre notes del tema, seguida de calma i un solo de flauta. El bombardí fa ressò de la flauta i prompte s'uneixen més instruments, culmi- nant amb una fanfàrria dramàtica. A això li segueix una secció de transició amb molta dissonància i activitat rítmica, seguida d'una gloriosa afirmació de l'Alma Mater.
La següent secció comença com una fuga amb inquietant i subjacent activitat rítmica en la percussió tornat-se frenètica i desesperada, però prompte se submergeix en la pau que es manifesta per la unió del tema Alma Mater i el tema de la "Mis- sió". Segueix un final estés que celebra tots dos temes amb una exuberància lúdica, alegre i dramàtica.

David R. Gillingham (1947) va obtindre la Llicenciatura i el Màster en Educació Musical Instrumental de la University of Wisconsin-Oshkosh i el Ph.D. en Teoria Musical/Composició de la Michigan State University.
Els seus nombrosos premis inclouen el DeMoulin Award i el International Barlow Competition (Brigham Young Universi- ty). Actualment, el Dr. Gillingham és professor de música en la Central Michigan University. Ha rebut l’Excellence in Teaching Award, una Summer Fellowship, una Research Professorship i, més recentment, el President’s Research Investment Fund. És membre de ASCAP i ha estat rebent l’ASCAP Standard Award for Composers of Concert Music des de 1996.

Sorolla Jota del ballet

Juanjo Colomer

El ballet Sorolla va ser encarregat i estrenat pel Ballet Nacio- nal de España al juny de 2013. L'obra està basada en els catorze murals que el pintor va realitzar, fa aproximadament un segle, i que es troben exposats en la Hispanic Society de Nova York.
Originalment escrit per a orquestra simfònica, cada número correspon a un dels murals i representen diferents escenes del folklore i els costums d'Espanya. En concret, aquesta adaptació per a banda és el número La Jota (Aragó).
Una de les particularitats d'aquesta jota és que, a causa de les necessitats específiques de la producció, es va decidir no incloure la part cantada de la jota, on normalment la música es relaxa una mica, amb la qual cosa tot el número és d'un gran dinamisme i brillantor.

Juan J. Colomer (Juan José Revueltas Colomer). Va estudiar en la Societat Musical d'Alzira, en el Conservatori Superior de Música de València i en Berklee College of Music (Boston) on es va especialitzar en Film Scoring.
Poc després es trasllada a Los Angeles on continua compo- nent bandes sonores per a pel·lícules obtenint, entre altres, un Primer premi en Montecarlo, una nominació a un Ariel a Mèxic i una altra en el Festival Shockerfest de Califòrnia.
Ha treballat com orquestador amb Plácido Domingo, José Carreras, Diana Ross, Dionne Warwick, Alejandro Fernández, Els Tres Tenors, etc.
Ha rebut encàrrecs per part de l'Orquesta Nacional de España, International Horn Symposium, Concurso Internacio- nal Philip Jones (França), Centro para la Difusión de la Música Contemporánea, Spanish Brass, Festival SBALZ, Fundación Au- tor, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Centro Nacional de Difusión Musical, Institut Valencià de la Música, etc.
El seu ballet Sorolla, encarregat pel Ballet Nacional de España, i basat en els murals del pintor valencià exposats en el Hispanic Society de Nova York, va ser estrenat al juny de 2013 en les Naves del Matadero de Madrid.
En 2010 funda el Valencia Cultural Point de Los Angeles i l’“Artistic Soirées”i és el creador i Director General del “LA Grand Ensemble”.

SECCIÓ PRIMERA

Symphony for Winds

Martin Ellerby

Obra escrita en tres moviments que exploten l'àmplia gamma de colors i dinàmiques disponibles en l’ensemble de vent con- temporani.

  • I. Tribute: Dos estats d'ànim molt contrastants: un rítmic i agressiu, l'altre tranquil i relaxat; no obstant això, tots dos, en el mateix tempo, competeixen entre si per a dominar l'obertura. El primer subjecte sempre busca un tema, pre- sentat plenament en la conclusió, mentre que el segon subjecte sempre té un tema que s'estén i desenvolupa en cada reaparició.
  • II. Chorale: Una sèrie de corals, en un llenguatge simple i directe, proporcionen una aura de calma entre el primer i tercer moviment. Són primordials el color instrumental, les dinàmiques suaus, i l'ús de la celesta i els instruments de percussió afinada.
  • III. Display: El final és un scherzo tibant i dinàmic que contras- ta els tutti amb les combinacions més subtils d'instruments solistes. Basada en els principis de les escales i arpegis, en- cara que adaptada, la melodia sempre s'esforça per formar part de la persecució. És com un “concert per a orquestra” en miniatura.

Martin Ellerby va nàixer en Worksop, Anglaterra en 1957. Després de graduar-se en el London College of Music, va estudiar composició amb Joseph Horovitz i contrapunt amb W. S. Lloyd Webber, en el Royal College of Music, i amb Wilfred Josephs.
Entre els seus premis i mencions es troben el W. S. Lloyd Webber Director’s Prize, el Westminster Prize, l’Arts Council of Great Britain Dio Fund Award, un Allcard Award, el George But- terworth i el Norman Sykes Memorial Fund Awards, el Freedom of the City of London, el Royal Military School of Music 2008 Dr. Martin Ellerby Class, el 2012 BUMA International Brass Award (Holanda) i la John Henry Iles Medal of the Worshipful Company of Musicians.
Té un Doctorat en Arts Musicals (DMA) de la Uni- versity of Salford, un Doctorat Honorari en Lletres (Hon DLitt) de la University of West London, així com cinc beques. És el director artístic d’Studio Music Company (Londres), examinador extern de la Royal Air Force Music Services (RAF Northolt) i director honorari de la Victòria College of Music Examinations Board.

SECCIÓ D'HONOR

Homenaje a Joaquín Sorolla(Quadres simfònics)

Bernardo Adam Ferrero

Musicalitzar l'obra pictòrica del mestre valencià significa entrar en un món de llum, color, harmonia, cromatisme, impressió poètica, proporcions estètiques i dinàmiques, etc. Això és, precisament, el que pretén la música que, sobre la base de quatre quadres rellevants, i sota la denominació de simfònics, esbossen a un Palleter amb la seua enorme personalitat, el seu famós crit, el seu empenyiment i reflexió íntima. L'obra musical pretén trans- metre el missatge inspirador en tots i quants detalls conflueixen en aquesta pintura.
El vigor d'aquest primer quadre, contrasta amb el de Pes- cadoras valencianas, on la música i el tipisme s'uneixen de manera llisa, suau, tranquil·la... El corn anglés esbossa el tema amb reexposició posterior per tot el conjunt.
El quadre Sol de la tarde ens presenta, a través de la música, la impressió mateixa de la pintura en el seu inici sonor i, posterior- ment, amb un moviment present del tema principal que recorda el ritme pausat dels bous i pescadors en la mar.
L'últim tema, inspirat en el quadre Las grupas, conservat en la Hispanic Society de Nova York, fon sonorament el ritme vigorós, les harmonies delicades, la descripció de la festa i el sabor medi- terrani que en tot moment Sorolla evoca en les seues pintures i que l’ha portat a la fama dels grans artistes universals.

Bernardo Adam Ferrero va començar la seua formació musical en la banda d'Algemesí i en el Conservatori Superior de Música de València. Va ser Premi Extraordinari de solfeig, contrapunt i fuga i piano; va estudiar, a més, harmonia, composició i direcció d'orquestra. Va continuar la seua preparació en els conserva- toris de Madrid i l’Accademia Musicale Chigiana de Siena, i l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia de Roma. A París va estudiar orquestració i direcció orquestral en el Conservatori Superior Nacional de Música.
Va ser director titular de la Banda “Santa Cecilia” d'Enguera, Societat Artístic Musical de Benifaió, Ateneu Musical de Cullera, Banda Primitiva de Llíria i l'Orquestra de la Unió Musical de Llíria.
En 1963 va ingressar, per oposició, en el Cos Nacional de Direc- tors de Banda de Música Civils i, en 1975, en del Cos de Directors Músics de l'Exèrcit, dirigint la Unitat de Música de la División de Infanteria Motorizada “Maestrazgo” Nº 3 de València, la Música del Gobierno Militar de San Sebastián i la Banda Sinfónica de Infantería de Marina de Madrid.
Ha sigut director tècnic del Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València”, director de la Semana Internacional de Música Religiosa de Plasència i de la Semana Internacional de Música Religiosa de València . Així mateix, ha dirigit dos congressos de compositors en el Palau de la Música de València i el Congreso Internacional de la Música de Viento , a Castelló.
Ha sigut president d'honor de la M. I. Acadèmia de la Música Valenciana i acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (Madrid).