El musicòleg Alberto González Lapuente digué d'Amando Blanquer, a propòsit de l'estrena del concert per a flauta i orquestra de la flautista Juana Guillem i l'Orquestra Nacional d'Espanya a l'Auditori Nacional de Madrid: "un dels representants més significatius del panorama musical de llevant és l'alcoià Amando Blanquer".

Es tracta d'un compositor fidel a la seua creença estètica, la qual, de manera més o menys constant, ha mantingut al llarg de la seua obra. En eixe sentit, ha manifestat un interés per fer coincidir tradició i contemporaneïtat, però sense tractar de contemplar hui amb els ulls d'ahir, sinó d'elaborar uns principis bàsics des del "respecte i consideració cap a l'oient", la qual cosa no suposa un minvament conscient de qualitat en busca de l'èxit ni la concessió fàcil, molt al contrari, un desig per mantenir un rigor i una autoexigència que l'han dut, segons declaracions pròpies, pel camí d'un pretés "humanisme musical". Sorprén en este sentit, l'immens nombre d'obres compostes per Blanquer, producte del treball constant que aprengué del seu mestre Olivier Messiaen i que ha estat des de sempre la seua millor font d'inspiració.

En el catàleg es recullen obres dels més variats gèneres, no obstant això si algú té especial significació és el dedicat a les obres per a instrument de vent. Entornos és una obra de bellesa sonora. La seua originalitat radica, sobretot, en el seu antropocentrisme i en l'equilibrat sentiment de plaer que infundix l'especulació sonora. Es tracta d'una composició contruïda sobre un llenguatge d'àmplia base tonal, obert a l'idiosincràsia dels instruments de vent. Consta de tres parts: Allegro grazioso; Lento; Fanfarria i Coral. En la primera part apareixen tres elements temàtics. Esta part és la més estructurada de l'obra. La concepció temàtica composta de cèl·lules motíviques li conferixen un caràcter lúdic, juvenil i alegre, obert a l'esperit de la improvisació. La segona part Lento està composta sobre un tema líric de marcada arrel mediterrània. Comença l'oboé i passa per diferents registres. Una segona idea recorda cançons i danses de ronda típiques del llevant espanyol. Una tercera idea amb elements principals i una xicoteta coda, en cànon, constituïxen la part central àmpliament desenvolupada. El tercer temps Fanfarria i Coral presenta dos temes contrastants. La Fanfarria, a partir de notes repetides, alegre i jactanciosa, recolza en instruments de percussió, i el Coral té per base una cèlebre melodia mediterrània Serra de Mariola, la qual és articulada pels instruments de metall tractats en l'estil homòfon del cor de veus humanes. L'obra pretén idealitzar el singular paisatge alacantí, amb les seues muntanyes, costes, perfums i llum radiant. Entornos va ser composta per encàrrec de la Diputació Provincial d'Alacant i està dedicada a l'eminent musicòleg Adrian Miró.