Notes al programa

El ceruli és una paleta de blaus. Un blau present al color del mar i els llacs, en minerals, banderes, quadres i als cels lluminosos i clars. Un coler ple d’intensitat, vida i energia.

Blau és també l’uniforme de la Harmonie Wilhelmina Wolder Maastricht, “De Blouw vaan Walder”, una de les bandes més antigues de la ciutat de Maastricht (Països Baixos) que el 2018 celebra cent deu anys d’història i on, des de fa un temps, tinc el plaer de tocar el trombó sota la direcció de Ghislain Bellefroid. Una família amb la qual he aprés tant a créixer com a músic i on he pogut aprendre a fer grans amics. A tots ells, amb tota la meua gratitud, va dedicada aquesta partitura.

Cerulean Overture segueix els principis formals de les obertures clàssiques. Una ràpida i frenètica introducció dona pas a una successió quasi impossible de melodies, alternant-se moments rítmics i jocosos amb altres més lírics, solemnes i expressius. La partitura amb un majestuós clímax, plena d’energia.

Julio Domingo (Caudete de las Fuentes, 1990) va començar a escriure música sota la tutela de Miguel Ángel Mateu i Ferrer Ferran. Va compaginar els estudis de composició a Castelló amb la feina de productor a Nuestras Bandas de Música i col·laboracions amb bandes, orquestres, big bands i grups de cambra.
Com a compositor compta amb un catàleg de més de 60 obres per a diferents formacions i estils, sent algunes d’elles premiades en concursos, com la fantasia Dríades del bosque (Italia 2013) i el poema simfònic Leviathan (Premi Ateneu Musical de Cullera 2022). El 2020 escriu Versos al Alba, com a obra obligada al Certamen Provincial de València, i el 2023 guanya el III Concurs de Pasdobles Villa de Ayora. Com arranjador ha preparat música per a orquestres com PhilZuid i la Real Banda de la Marina Holandesa, i artistes com la soprano australiana Mirusia Louwerse.
En el camp de la direcció ha estudiat amb Jan Cober i Ivan Meylemans al Maastrich Conservatorium (Països Baixos), on funda la banda Maastrich Winds. El 2019 guanya la Batuta d’Or al concurs de direcció d’Osnabrück (Alemanya) i el 2020 es convidat per la MISA Youth Symphony Orchestra de Georgia.
Actualment, estudia direcció d’òpera amb Enrico Delamboye i és director de les bandes de Beek en Donk i Ohé en Laak, la fanfàrria De Lauwerkrans Mopertingen i la Jack Million Orchestra, activitats que combina amb la de compositor i arranjador.

“Sucro Oppidum” és una obra per a Banda Simfònica composta el 2011 com a part del treball de fi de carrera de l’especialitat de Composició del Real Conservatorio Superior de Música de Madrid. Va obtindre una “Segnalazione all´unanimità” al XXIX Concorso Internazionale di Composizione per Banda di Corciano (Italia) el 2013 i està dedicada als seus pares: Javier i Librada.
Amb una duració aproximada d’uns 15 minuts, la peça rendeix homenatge des d’una perspectiva artística, personal i subjectiva a la localitat valenciana de Cullera, municipi situat a la ribera del riu Xúquer, tocant al mar Mediterrani i amb un gran passat històric i cultural.
El títol fa referència a l’antiga ciutat romana de Sucro, identificada com l’assentament iber contesta prèviament conegut pels grecs com Sicania, així com amb el campament establert per Publio Cornelio Escipión “El Africano” al punt intermedi del recorregut que va realitzar des de Tarraco (Tarragona) fins a Cartago Nova (Cartagena) per a conquistar aquesta última ciutat.
Segons diversos texts, Sucro es trobaria a un lloc elevat (oppidum) a vores del Mediterrani i al costat de la desembocadura del riu Xúquer, sent un enclavament de gran importància estratègica i comercial. Encara que existeixen discrepàncies sobre la localització exacta d’aquesta antiga ciutat (Cullera, Albalat de la Ribera, Sueca o Alzira), estudis recents suggereixen que Sucro Oppidum podria haver estat al cim de la Muntanya de Cullera (L’Alt del Fort), mentre que la Mansio Sucronem, mencionada a la majoria dels itineraris de l’època imperial, podria situar-se a l’actual Albalat de la Ribera (L’Alteret de la Vinthuitena) i el Portum Sucrone, dels itineraris més tardans, es correspondria amb l’Illa dels Pensaments, al Faro de Cullera.

Nascut a València en 1989, va estudiar les especialitats de violoncel i composició al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, continuant amb la seua formació a la Robert Schumann Hochschule de Düsseldorf (Alemanya), Fundació Louis Vuitton (París), Universidad Rey Juan Carlos, Universidad Europea Miguel de Cervantes – IGECA y la Universidad de Castilla – La Mancha.
Com a intèrpret, ha sigut Ajuda de Solista de la Orquesta Sinfónica de Bilbao entre 2015-2019, academista de la Mahler Chamber Orchestra i de la Düsseldorfer Symphoniker, membre de la European Union Youth Orchestra, Orquesta Juvenil Iberoamericana, Joven Orquesta Nacional de España, Netherlands Jugend Orchestra i de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, i ha col·laborat amb agrupacions com la Duisburger Philarmoniker, Orquesta Sinfónica de Tenerife, Beethoven Orchester Bonn, Kammeroper Köln, Orquesta de Cámara Andrés Segovia, Banda Municipal del Bilbao, etc.
Ha sigut guardonat amb 30 premis internacionals de composició i interpretació, entre els quals destaquen el IX Premi de Composició Musical per a Orquestra “Andrés Gaos” (A Coruña 2011), el 1r premi al IV Concorso Internazionale di Composizioni “Cittá di Sinnai” (Italia 2012), guanyador del “II Premi Talent Jove de la Comunitat Valenciana” Levante – EMV/Bankia (2014), o el 2n premi al “Gaetano Amadeo Prize 2021” (Italia).
Com a compositor ha rebut encàrrecs de la Orquesta y Coro Nacionales de España, el INAEM, la JONDE i el Ministeri de Cultura i Educació, Fundació SGAE/AEOS – Orquesta Sinfónica de Bilbao, L’Orchestre Parfum (París) o Bilbao Musika, entre altres. Les seues obres s’han interpretat a Espanya, EEUU, Colòmbia, França, Japó, Alemanya, Austria o Regne Unit, per solistes i agrupacions com les Orquestres Simfòniques de RTVE, Bilbao, Galicia, Euskadi, les Bandes Municipals de Madrid, València, Bilbao, Castelló, Albacete, Almería, University of North Carolina Wind Ensemble, etc.
Actualment, és violoncel ajuda de solista de la Orquesta Nacional de España i compositor.

Encarregat per l’Escola de Música de la Universitat Estatal de Florida (FSU), amb assistència financera de socis afiliats de la FSU i la Divisió d’Assumptes Culturals del Departament d’Estat de Florida, Ceremonies (anteriorment titulada Simfonia per a vents), va ser estrenada per l’Orquestra de Vents de la Universitat Estatal de Florida i James Croftc com a director de l’Associació Nacional Nord-americana de Mestres de Bandes en Tallahassee, Florida.
La llarga experiència de Zwilich com a intèrpret de conjunt es mostra clarament a aquesta obra idiomàtica. Té tres moviments, el primer, Maestoso/Allegro, presenta el desenvolupament de tres motius; Elegy (en memòria de Manley P. Whitcomb, director de bandes i coordinador d’educació musical a la FSU de 1953 a 1977); i Allegro Vivo, començant amb una activa melodia i concloent amb una tornada al Maestoso inicial.

Ellen Taaffe Zwilich va néixer a Miami el 1939, va començar els seus estudis com a violinista, graduant-se a la Florida State University el 1960. Posteriorment, va realitzar els seus estudis de composició a la Juilliard, sent la primera dona a doctorar-se a composició, i també va ser la primera dona a guanyar el Premi Pulitzer de música el 1983.
La seua obra va ser atonal al principi, després es va tornar postmodernista i neoromàntica. Ha sigut distingida incloent el Premi Pulitzer de Música el 1983, amb els premis Arturo Toscanini Music Critics Award, Ernst von Dohnányi, the American Academy of Arts and Letters, Guggenheim Foundation i quatre nominacions al Premi Grammy, el premi de música de cambra Elizabeth Sprague Coolidge, Alfred I. Dupont, Miami Performing Arts Center, la Medaglia d’Oro en el G.B. Viotti Competition i el premi NPR i WNYC Gotham, entre altres.
Pertany a l’Acadèmia Nord-americana de les Arts i les Lletres i a l’Acadèmia Nord-americana de les Arts i les Ciències, sent nomenada el 1995 per a la primera Càtedra de Compositors en l’història del Carnegie Hall i el 1999 compositora de l’any de Musical America.
Compositora prolífica en pràcticament tots els mitjans, les obres d’Ellen Taaffe Zwilich han sigut interpretades per la major part de les principals orquestres nord-americanes i per importants conjunts estrangers com són la Simfònica de San Francisco, la Filharmònica de Nova York, Simfònica de Detroit, Orquestra Simfònica de Chicago, Orquestra Simfònica de Boston, Orquestra de Cleveland, Orquestra Simfònica de Pittsburgh, així com pels més destacats directors com Pierre Boulez, James Conlon, Sir Georg Solti, Seiji Ozawa, Daniel Barenboim, Lorin Maazel, Jesús López-Cobos i Zubin Mehta, entre molts altres.

La província d'Alacant alberga un símbol de fe i resistència en el poble de Gata de Gorgos. Es tracta de l'arbre blanc que va protegir els seus habitants durant l'assetjament francés de 1812. Desgraciadament, i alimentant la llegenda, aquest centenari àlber va ser arrencat de pura cepa durant la Guerra Civil Espanyola i actualment només queda un pictograma a l'Ajuntament regalat pel pintor local José Costa Signes.
Durant la seua existència, L'àlber blanc es va convertir en un lloc de pelegrinatge al segle XIX ja que, tal com es reflecteix en les seues actes, va atreure visitants il·lustres com Teodor Llorente i excursionistes de 'Lo Rat Penat'. La llegenda narra que durant la Guerra del Francés, els francesos van capturar l'alcalde i el rector de Gata, desencadenant una primera batalla en la garganta de Senija. En aquesta batalla, els francesos es van veure obligats a retirar-se després de diverses emboscades per part de la resistència local. Posteriorment, en un segon assalt per part dels francesos, els habitants es van veure relegats a refugiar-se a l'Ermita del poble, la qual era custodiada per l'àlber blanc.
Conta la llegenda que després d'assetjar el poble i no trobar a ningú, els francesos van pujar a l'ermita i, en arribar a l'àlber blanc, prop de l'entrada del santuari, aquest va començar a moure's i emetre una intensa llum que va cegar els soldats i sobretot va espantar els seus cavalls. Conseqüentment, els animals es van negar a avançar, i davant d’aquest prodigi, els francesos van aixecar l'assetjament i es van retirar. Es va convertir així en el miracle que l'arbre blanc va salvar els habitants del poble de Gata de Gorgos.

Pere Vicalet és director, compositor i artista digital, a més de professor de Sonologia al Laboratori d'Electroacústica del CSM València. Format entre València i Budapest, la seua obra destaca per la combinació multidisciplinària de músiques fusionades amb la tecnologia i l’art visual.
Pel que fa a la seva faceta de director, Vicalet cerca la immersió d’experiències multisensorials mitjançant projectes artístics transdisciplinars que utilitzen vídeo, il·luminació, sensors i altres efectes tecnològic-escènics per a interpretar obres d'art totals. Com a compositor, Vicalet es distingeix pel seu ús avantguardista de la tecnologia, incorporant instruments electrònics i programari per a generar nous sons i textures inèdites. Les seves composicions, tot i la seva complexitat, són profundament expressives i musicals que exploren noves fronteres de l'ús de la tecnologia en els àmbits de la creació, investigació, docència i aprenentatge de noves músiques. Destaca també com artista digital, amb actuacions més pioneres on explora aquesta intersecció entre l’art musical i la tecnologia.
Vicalet s'ha presentat arreu del món, i ha rebut diversos premis, incloent el premi Jove Talent del 2017 i el Premi a la Innovació de la Cultura a través de les Tecnologies de la Informació i Comunicació en el sector de la música. A més, ha rebut nombrosos encàrrecs com l’obra Peak in Tanz, obra per orquestra i electrònica amb percussió i artista digital solista estrenada per l’ORTVE, així com l’encàrrec del Guerrer de la Valltorta per a la celebració del 50è aniversari de la FSMCV on participaren 120 dispositius mòbils i més de 5000 músics.
Pere Vicalet, líder en música i art contemporani, és una figura respectada i influent pertanyent a les noves generacions artístic-tecnològiques. El seu treball i recerca, el constaten com una influència enriquidora, esdevenint referent i guia dels nous i emergents prototips artístics i tecnològics del segle XXI.